* BON DIA
INTERÈS PELS ALTRES

CAPACITAT DE COMPARTIR - CONÈIXER PER RESPECTAR - CONVERSA SALVADORA - DONAR ÀNIMS - ELS CARAMELS D’ANIVERSARI - ÉS NECESSARI SER NECESSARI - ESTAR AL COSTAT - FORMA SEGURA DE CAURE MALAMENT... - FUNCIONARI GENERÓS - GENEROSITAT RECÍPROCA - PREGUNTA DIFÍCIL - S’HAVIEN OBLIDAT D’ELL!

ALTRES TEMES


acceptació realitat
acceptació altres
acceptació personal
agraïment
alegria
amabilitat
amistats
autoconeixement
autoestima
bondat
compartir
comprensió
compromís
constància
creixement personal
despreniment
entrega
escolta
esforç
esperit crític
estimació
felicitat
generositat
importància coses
interès pels altres
justícia
objectivitat
parlar bé dels altres
participació
pau
pensar en els altres
perdó
prejudicis
presència de Déu
prudència
relacions
respecte
responsabilitat
senzillesa
servei
silenci
solidaritat
superació
viure el present
FRASES


 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

CAPACITAT DE COMPARTIR
Interès pels altres (+ Amabilitat, Pensar en els altres, Solidaritat)

Aquesta és una de les moltes anècdotes que la mare Teresa de Calcuta explicava sobre les experiències viscudes entre la gent més pobra: “Un dia vam saber que una família hindú amb vuit fills no tenia res per menjar. Vaig agafar una mica d’arròs i vaig anar ràpidament a portar-los-el. Vaig poder veure la cara dels nens petits, amb els ulls brillants a causa de la fam. I vaig veure també -i em vaig estranyar- com la mare, quan jo li havia donat l’arròs, el va dividir en dues parts, va agafar-ne una i va sortir de casa. A la tornada li vaig preguntar: ‘¿On has anat? ¿Què has fet?’ I em va contestar: ‘També ells tenen gana’. Efectivament; molt a prop de casa seva vivia una família musulmana amb el mateix nombre de fills. I la mare sabia que ells tampoc no tenien res per menjar. I això em va commoure: ella ho sabia, pensava també en els altres, a pesar de les dificultats que tenia a casa seva. I vaig veure aquells nens feliços, encara que només els havia tocat la meitat de l’arròs; es descobria en ells l’alegria de compartir..”
A vegades, quan més tenim, més ens costa veure les necessitats dels altres. ¡No hi tanquem els ulls!

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 

 

CONÈIXER PER RESPECTAR
Interès pels altres (+ Comprensió, Respecte)

En una publicació de l’any 1999 de la diòcesi de Barcelona es veia una fotografia d’una nena de Timor, amb un comentari que deia coses com aquestes: “El rostre d’aquesta nena de la capital de Timor Oriental reflecteix tota l’angoixa i tots els sofriments que ha viscut la població d’aquesta illa, de manera especial les persones vinculades a la comunitat catòlica. L’Església és perseguida perquè és defensora del poble timorès. Han estat assassinats sacerdots, religiosos i religioses, i un grup de col•laboradors de Càritas. Aquesta notícia es va conèixer el dia 10 de setembre, el mateix dia que se li concedia a Càritas d’Espanya el premi Príncep d’Astúries de la Concòrdia, pel seu servei als pobres de la nostra societat”.
En la mateixa publicació hi ha un article que parla d’activitats pastorals que es fan en atenció a les persones sordes; ho comenten amb motiu de celebrar-se per aquests dies el “Dia Mundial de la Persona Sorda”. En algun altre lloc llegeixo que també aquesta setmana se celebra el dia dedicat a les persones invidents. I mentre observo això en vénen al cap moments en què he sentit com algun noi insulta un altre dient-li una expressió que, almenys a mi, em fa mal a l’oïda: “subnormal”. Sempre que ho he sentit estant davant d’algun grup de nois i noies (a classe o on sigui) els he fet una pregunta a tots: “Algú coneix alguna persona que sigui subnormal, és a dir, disminuïda psíquica?”. I de totes les vegades que ho fet, sempre hi ha algú que aixeca la mà i que diu que sí que en coneix i que n’ha tractat (un germà, o un familiar, o un veí o conegut). I la segona pregunta és: ¿I què opines d’elles? I la resposta sempre és, més o menys: “Són unes persones encantadores, simpàtiques i molt agraïdes” (I, si no, penseu-hi els qui en coneixeu alguna).
Algú es preguntarà a què ve aquesta barreja de coses. No és cap barreja estranya. Simplement és per recordar una cosa que em sembla important: per respectar hem de conèixer. I a vegades va molt bé conèixer realitats poc habituals de persones: les que treballen per causes justes i les defensen (i que a vegades són perseguides per això), o les que viuen amb alguna minusvàlua (persones sordes, invidents, disminuïdes psíquiques...) Segur que si les coneixem aprendrem moltes coses d’elles, valorarem el que fan i les sabrem tractar amb el respecte i l’atenció que es mereixen.

(Pep Alamán)
inici

 

 

CONVERSA SALVADORA
Interès pels altres (+ Escolta, Comprensió, Generositat)

Aquella jove va acabar el dia cansada del treball i de les hores en la facultat. Aquell vespre, quan va acabar en la universitat només tenia ganes de tornar a casa, de prendre alguna cosa i d’anar a dormir. En sortir, s’acomiada ràpidament dels companys; però una companya li pregunta què pensa fer: es nota que no té pressa per tornar a casa. La resposta és ràpida i segura: “Me’n vaig casa, sopo alguna cosa i em poso a dormir. He tingut un dia horrorós”. I de sobte veu com la que li ha fet la pregunta se’n va cap a la paret, s’hi recolza i comença a plorar. Sent llàstima per ella i se li acosta. És una noia estrangera, està sola, i segur que li ha passat alguna cosa greu. Però està massa cansada per escoltar-la en aquell moment i li fa una promesa: “-Mira, demà et truco i xerrem tranquil•lament”. L’altra la mira amb cara poc convençuda, però amb una mica d’esperança: “¿De veritat que em trucaràs demà?”. La noia li assegura que sí, i encara s’ofereix per acompanyar-la fins a la parada de l’autobús, perquè li expliqui alguna cosa del que li passa. Però quan comença a explicar-li la seva situació, i quan sent el to de la seva veu, s’adona que aquella companya no pot esperar el dia següent perquè algú l’escolti. Per això no té valor per deixar-la sola, agafa forces per superar el seu cansament i decideix estar amb ella fins que acabi de parlar. Aquelles hores que va estar amb ella van ser la salvació per a aquella companya de facultat, sola i desesperada. La seva desesperació es va convertir en esperança; una llum va entrar en la gran foscor de la seva ànima. Algun autor ha escrit: “L’esperança és com l’aire que respirem i el pa que mengem. Necessitem l’esperança com el peix necessita l’aigua. Si se’ns pren l’esperança som com un peix tirat a terra, on s’asseca i mor”.

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 

DONAR ÀNIMS
Interès pels altres (+ Amabilitat, Bon tracte)

Una persona religiosa -que ofereix temps, esforços i vida a l’atenció de les persones que sofreixen en el cos i en l’esperit- deia en una entrevista: “Sempre intento donar ànims als que acompanyo i atenc”. Hi ha persones que tenen la capacitat de donar ànims i d’encoratjar els altres fins i tot quan elles mateixes no estan bé. Com aquella persona greument malalta, impossibilitada ja per caminar i per posar-se dreta, que diu a algú que la va a visitar: “El que em dóna més consol és sentir-me envoltada d’estimació. I això per part del meu marit, dels familiars, dels amics... Això no és un hospital, és un tros d’amor a la terra”. Un amic em comentava, impressionat, com havia anat a veure una malalta, i va ser ella, la malalta, la que el va animar a ell, la que va ser capaç de fer-lo sentir content i amb ganes de viure... No deixa de ser impressionant, i et preguntes quina és la força interior que fa que persones en aquestes condicions tinguin un estat d’ànim així.
Nosaltres podem donar ànims, encoratjar. Podem fer-ho amb persones properes a nosaltres que estan tristes o preocupades. Quan es fa bé, amb sensibilitat i amb sinceritat, és un forma de bon tracte amb tothom, és una manera de crear un bon ambient de convivència al nostre voltant.

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 


ELS CARAMELS D’ANIVERSARI
Interès pels altres (+ Amistats, Comprensió, Importància de les coses senzilles, Pensar en els altres)

Una vegada hi havia un noi que el dia que feia els anys va comprar una bossa de caramels per als companys i companyes. Els caramels eren bastants barats i dolents, perquè la família del nen era bastant pobra i ell no tenia diners per a caramels millors. Començà a repartir per un noi amic seu: "Vols caramels?". "No, no m'agraden; són molt dolents". S'acostà després a un altre amic: "Vols caramels?". I la resposta fou un gest de fàstic amb la cara. Anà després a un altre company, amb qui no es feia massa, i tímidament li preguntà: "Vols caramels, tu?". Aquest li va contestar amb un somriure i amb quatre paraules: "És clar que sí!". N'agafà uns quants i de seguida se'n ficà un a la boca. Es feren molt amics.
D'aquest fet podem comentar dues coses:
Primer: No sempre aquells que anomenem "amics" ho són de veritat; a vegades ens volen pel que tenim, no pel que som. Atenció, doncs, a saber-los triar.
I segon: ¿Sabem apreciar els detalls que els altres tenen amb nosaltres, encara que siguin detalls senzills, i que vinguin de persones senzilles? ¿O fem servir el menyspreu i la indiferència com a agraïment? No imaginem el mal que podem arribar a fer a vegades amb aquesta actitud!

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 

 

ÉS NECESSARI SER NECESSARI
Interès pels altres (+ Pensar en els altres, Servei)

Una actriu va declarar: “Les persones som molt fràgils. Som molt poca cosa. Necessitem que ens cuidin, que estiguin per nosaltres, que ens apreciïn... Necessitem que valorem el que fem, necessitem sentir-nos útils, necessaris...” Quantes persones es posarien bé (fins i tot de salut física) si veiessin que els altres els necessiten. Quants companys i companyes, que possiblement estan passant per un mal moment, recuperarien la força interior i la il•lusió si veiessin que de veritat es compta amb ells, que se’ls valora i que se’ls necessita... Podem considerar que una forma d’estimar és dir “Et necessito”, amb la intenció que l’altra persona pugui descobrir que és important i útil per a algú.

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 

 

ESTAR AL COSTAT
Interès pels altres (+ Acceptació, Estimació)

Una religiosa, que havia treballat durant molt de temps en un hospital, explicava aquesta història fa uns anys en una entrevista per ràdio. Es referia a una noia jove, de les moltes que havia atès: “Es deia Rosa i tenia vint-i-dos anys. No acceptava la seva malaltia. Cada cop que ingressava a l’hospital volia sortir-ne l’endemà. Un dia el metge especialista que la tractava em va demanar que em posés al costat d’ella i que l’ajudés a fer el tractament complet. Quan va ingressar aquella vegada jo li vaig donar la benvinguda i ella em va dir: ‘-Però només per a tres dies’. I li vaig dir que d’acord, que estaríem tres dies juntes i així ens coneixeríem. I em vaig posar al seu costat. Al cap de vuit dies va voler quedar-se per rebre tot el tractament. Al cap de dos mesos es llevava i jo l’acompanyava fins a un piano, amb el qual li havia ensenyat a tocar una cançó. I la Rosa, que al principi es volia morir, a poc a poc es va anar transformant interiorment i va acceptar la seva malaltia. Va anar a Lourdes i hi va conèixer un jove voluntari infermer. Ara tenia ganes de viure. Reia molt i molt sovint. Després d’un temps, la Rosa va morir. I els seus pares, que encara viuen, em vénen a veure dos cops l’any i em diuen que la Rosa, quan estava a casa, vivia de mal humor, descontenta i trista. I que en els últims temps ells la recordaven contenta, somrient i alegre, mirant un futur esperançat, com mai no l’havia desitjat”.
Quan et poses al costat d’una persona és com dir-li: “No estàs sola”. Posar-se al costat de qui té alguna dificultat (per exemple, una persona malalta) és oferir-li tot tipus d’ajuda. Posar-se al costat del qui pateix és una de les millors demostracions de l’amor.

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 


FORMA SEGURA DE CAURE MALAMENT...
Interès pels altres (+ Comprensió, Escolta, Parlar bé dels altres)

Aquella noia va arribar a casa una mica amoïnada. Volia explicar a la seva germana, alguns anys més gran que ella, el motiu de la seva preocupació: no acabava de trobar-se a gust a la classe, la majoria de companyes i de companys no li feien gaire cas, i més aviat es trobava una mica desplaçada. Quan la germana gran va tornar al vespre de la universitat, la petita de seguida li va engegar el llistat de coses que tenia preparades, i l’altra -com sempre que parlaven- se l’escoltava amb atenció. La llista de coses era llarga: queixes i més queixes del que feien malament els companys i companyes de classe, els professors i la tutora, i de com gairebé ningú no se l’escoltava quan anava a explicar-li les seves coses. Estava farta, i no ja sabia què fer perquè li dediquessin una mica d’atenció. Quan va acabar de dir tot el que va voler, es va quedar mirant la seva germana gran, esperant d’ella una paraula de comprensió o algun consell màgic. Aquesta li va dir: “¿T’interesses alguna vegada pel que els passa als teus companys, o sempre els parles del que et passa a tu? ¿Sempre et queixes de tothom quan parles amb algú, com ho has fet ara amb mi? ¿...I t’estranyes que no et facin cas, o que no es matin per escoltar-te?”
Actualment existeixen molts llibres que expliquen com caure bé als altres, com resultar simpàtic i tenir èxit amb les persones, i coses per l’estil. Però un dia em va cridar l’atenció un que portava per títol “Deu maneres segures de caure malament a la gent”. Entre aquestes deu maneres figurava la següent recomanació: “Parli vostè sempre de vostè mateix i no canviï mai de tema. No pari mai de queixar-se del que fan els altres. Si aconsegueix parlar sempre de vostè mateix i queixar-se sempre del que fan els altres, tingui per segur que tothom el començarà a considerar una persona realment insuportable”.

(Pep Alamán)
inici

 


FUNCIONARI GENERÓS
Interès pels altres (+ Compromís, Pensar en els altres)

Llegia en una publicació dominical l’entrevista que li feien a una persona que ja fa uns anys que es dedica a fer de “voluntari de presons”, és a dir, que va a les presons en moments i dies determinats a fer algun tipus d’activitat amb la gent que hi viu. Després de començar amb aquesta tasca voluntària es va fer funcionari de presons, i ara es pot dir que fa les hores de la seva feina i altres hores de voluntariat. Sempre amb la idea d’implicar-se en la vida dels reclusos, de “no passar de puntetes”, com diu ell. Quan li pregunten com ajuda els reclusos ell contesta que “escoltant molt, demostrant interès, comprenent molt”. Quanta gent no és escoltada, per quanta gent ningú no demostra interès! Aquesta persona de la qual parlem sap molt bé -igual que moltes altres persones- que quan algú nota que demostren interès per ell, per la seva vida, pel que li passa, generalment es troba millor, més animat, perquè s’ha vist més recolzat i valorat. Sobretot quan es tracta d’algú en el qual ningú no es fixa o que és fins i tot rebutjat. Hi ha persones -com aquest voluntari i treballador de presons- capaces de demostrar interès per les persones més marginades i oblidades; ¿què els mou a fer això? I nosaltres, ¿demostrem interès pels altres, sobretot per aquells que es troben més apartats?

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 


GENEROSITAT RECÍPROCA
Interès pels altres (+ Pensar en els altres, Generositat)

Llegim la història que explica un granger d’un país del centre d’Europa. “Un fred matí d’hivern -explica- la meva dona, els meus sogres, ja grans, i jo, vam quedar aïllats de la ciutat a causa d’una nevada de més d’un metre d’espessor. Teníem menjar abundant, però no ens quedava ni un gra de cafè. De totes formes, això no em preocupava gens, i pensava més aviat en els nostres veïns, que -amb set fills- no tindrien segurament gens de llet per donar-los, ja que la venien a buscar cada matí a la nostra granja. Pensant en ells, el segon matí d’estar aïllats vaig omplir amb llet un recipient de vuit litres, i vaig començar a caminar com vaig poder pel mig de la neu cap a la casa dels meus veïns. La meva sorpresa va ser que a la meitat del camí vaig trobar-me amb el veí, que també tractava d’obrir-se pas entre la neu i que portava ben agafat contra el pit un paquet de cafè. Mentre estàvem intercanviant els productes -jo li donava la llet i ell a mi el cafè-, aquell bon home em va dir: ‘Jo sabia que els avis de casa vostra, els teus sogres, tenen autèntica passió pel cafè, i he pensat que potser la nevada us hauria agafat sense tenir-ne.’ Jo li vaig explicar les raons per les quals els portava la llet, tots dos ens vam donar les gràcies i vam tornar cap a les nostres cases, contents perquè havíem estat capaços de pensar en les necessitats dels altres i d’avançar-nos a ajudar-los”.
¿Som capaços nosaltres d’això? ¿Coneixem les necessitats dels altres?

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 


PREGUNTA DIFÍCIL
Interès pels altres (+ Amabilitat, Bon tracte, Pensar en els altres)

Una persona, professional del món de la salut, explica una anècdota dels seus anys d’estudiant: en el segon curs d’infermeria un professor els va posar un examen dels anomenats sorpresa, perquè es posen sense avisar i, per tant, ningú no se l’espera.
-Jo era un estudiant força aplicat -explica aquesta persona-, i em vaig posar de seguida a la feina. Vaig llegir ràpidament les preguntes per pensar les respostes, i veia que ho tenia tot controlat, fins que vaig llegir l’última de les preguntes: “¿Quin és el nom de la senyora que neteja cada dia les vostres aules?” Jo havia vist moltes vegades aquella senyora, que devia tenir uns cinquanta anys, i que era alta i morena, però ¿com havia de saber el seu nom? Vaig pensar que seria una espècie de broma del professor i vaig lliurar l’examen amb l’última pregunta en blanc. Abans d’acabar la classe, algú li va preguntar al professor si l’última pregunta comptaria per a la nota de l’examen. I per a sorpresa nostra, el professor ens va contestar: “Absolutament. En els tipus de feines que tindran en el futur vostès coneixeran moltes persones. A totes els han de donar importància. Totes mereixen la seva atenció, encara que sigui només per saludar-les i dedicar-los un somriure”.
I aquella persona continua dient que no va oblidar mai aquella lliçó del professor.
És una lliçó per no oblidar tampoc ningú de nosaltres: totes les persones mereixen la nostra atenció, també aquelles que normalment ens passen desapercebudes.

(Adaptat per Pep Alamán)
inici

 


S’HAVIEN OBLIDAT D’ELL!
Interès pels altres (+ Pensar en els altres)

El noi va arribar a casa plorant. El seu avi va sortir corrent a trobar-lo i el va abraçar. El noi continuava plorant, desconsolat. L’avi intentava calmar-lo.
-T’han pegat?-li va preguntar. I el noi ho negava amb el cap.
-T’han agafat alguna cosa? T’has fet mal? -I la resposta del noi sempre era negativa.
-Què t’ha passat, doncs?
El noi sospira, s’eixuga les llàgrimes i explica a l’avi:
-Estàvem jugant a amagar-nos, i jo m’havia amagat molt bé. I estava esperant, però el temps passava... He sortit de l’amagatall i he vist que havien acabat de jugar, que s’havien marxat tots a casa i que ningú no m’havia vingut a buscar.
I els plors li van tornar a ofegar les paraules.
-¿Te n’adones, avi? ¡Ningú no m’ha vingut a buscar!
Que no passin els dies i tinguem al costat nostre companys o companyes als quals “ningú no va a buscar”. Interessem-nos pels altres, demostrem-los que els tenim presents, que notin que ens importen... Perquè, sense adonar-nos, els podem fer molt de mal. Mirem si a prop nostre hi ha algú al qual li costa més relacionar-se; potser està esperant una petita ajuda, un recolzament, o una paraula d’ànim. A vegades amb molt poques coses es contribueix de forma increïble a la felicitat d’una persona.

(Adaptat per Pep Alamán)
inici