* contes i vivències
AUTOCREIXEMENT*

Canviar jo Pastanaga, ou o cafè Els riscosQuè és un joc apassionant - Siguis tu mateix - Somnis llavors - Vint passos cap endavant - L'àliga, el corb i el pastor - Les llebres i els lleons - El full blanc - No hi ha excuses - Ser jove - L'àliga - Aprendre a envellirCanviar la perspectivaEnsopegada - Instrucció - Caminar - Carn viva - Autodepenent


autocreixement ( + recerca )

Canviar jo perquè canvïi el món
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a

El sufí Bayazi diu sobre si mateix:
"De jove jo era un revolucionari i la meva oració consistia en dir a Déu:
- Senyor, dóna'm forces per a canviar el món.
A mesura que vaig anar fent-me adult i vaig adonar-me que m'havia passat mitja vida sense haver aconseguit canviar a una sola ànima, vaig transformar la meva oració i vaig començar a dir:
- Senyor, dóna'm la gràcia de transformar a quants entren en contacte amb mi. Encara que només sigui a la meva família i als meus amics. Amb això em dono per satisfet.
Ara, que sóc un vell i tinc els dies comptats, he començat a comprendre l'estúpid que he estat. La meva única oració és la següent:
- Senyor, dóna'm la gràcia de canviar-me a mi mateix.
Si jo hagués pregat d'aquesta manera des del principi, no hauria malgastat la meva vida."


inici

 

ALTRES VALORS

amistat
amor
aprenentatge
austeritat
autenticitat
autocreixement
autoestima
bondat
celebració
coherència
compartir
compromís
comunicació
comunitat
confiança
consciència
constància
contemplació
creixement
donació
ecologia
esperança
espiritualitat
família
fe
felicitat
generositat
gratitud
igualtat
interioritat
justícia
llibertat
paciència
parella
pau
perdó
perseverança
proïsme
quotidianitat
recerca
respecte
responsabilitat
sensibilitat
sentit
senzillesa
servei
sociabilitat
solidaritat
tolerància
treball
vida

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

autocreixement ( + treball )

Pastanaga, ou o cafè
Blanca Mesías
Procedència: Col·laborador/a

Una filla es queixava amb son pare sobre la seva vida i sobre com les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer per a seguir endavant i creia que es donaria per vençuda.
Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n'apareixia un altre.
Son pare, un xef de cuina, la va portar al seu lloc de treball. Allí va omplir tres olles amb aigua i les va col·locar sobre foc fort.
Aviat l'aigua de les tres olles estava bullint. En una va col·locar pastanagues, en una altra va col·locar ous i en l'última va col·locar grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir ni una paraula.

La filla va esperar impacientment, preguntant-se què estaria fent son pare.
Als vint minuts el pare va apagar el foc. Va traure les pastanagues i les va col·locar en un tassó. Va traure els ous i els va col·locar en un altre plat. Finalment, va colar el cafè i el va posar en un tercer recipient.

Mirant a la seva filla li va dir: "Estimada, què veus?"
-"Pastanagues, ous i cafè" va ser la seva resposta. La va fer acostar-se i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués. Després de treure-li la closca, va observar l'ou dur.
Després li va demanar que provés el cafè. Ella va somriure mentre fruïa el seu magnífic olor.

Humilment la filla va preguntar: "Què significa això, pare?"
Ell li va explicar que els tres elements s'havien enfrontat a la mateixa adversitat: aigua bullint, però havien
reaccionat en forma diferent.
La pastanaga va arribar a l'aigua, forta, dura; però després de passar per l'aigua bullint s'havia tornat dèbil, fàcil de desfer. L'ou havia arribat a l'aigua fràgil, la seva closca fina protegia el seu interior líquid; però després d'estar en aigua bullint, el seu interior s'havia endurit.
Els grans de cafè no obstant eren únics; després d'estar en aigua bullint, havien canviat a l'aigua.

-Quina ets tu?, li va preguntar a la seva filla. Quan l'adversitat truca a la teva porta, com respons?
Ets una pastanaga que sembla forta però que quan l'adversitat i el dolor et toquen, et tornes dèbil i perds la teva fortalesa?

Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable? Posseïes un esperit fluid, però després d'una mort, una separació, o un acomiadament t'has tornat dur i rígid? Per fora et veus igual, però ets amargat i aspre, amb un esperit i un cor endurit?

O ets com un gra de cafè? El cafè canvia a l'aigua bullent, l'element que li causa dolor. Quan l'aigua arriba al punt d'ebullició el cafè aconsegueix el seu millor sabor. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin?.

Quina de les tres ets?

inici

 


autocreixement ( + aprenentatge )

Els riscos
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Riure és córrer el risc de semblar tonto.
Plorar és arriscar-se a semblar sentimental.
Apropar-se a altre ésser, és arriscar-se a comprometre's.
Mostrar emoció és arriscar que se't conegui.
Sotmetre a la gent les teves idees i somnis és posar-los en perill.
Estimar és córrer el risc de no ser correspost.
Viure és arriscar-se a morir.
En tota esperança hi ha el risc de la desesperança.
En tot intent el risc de fracassar.
Però els riscos s'han d'afrontar
perquè el major perill en aquesta vida és no arriscar res.
Perquè qui gens arrisca, gens fa, gens té, gens és..
Tal vegada pugui estalviar el sofriment i dolor,
però al cap i a l'últim no pot aprendre,
ni sentir, ni canviar, ni créixer, ni estimar, ni viure.
Encadenat per les certeses serà un esclau, sacrificarà l'ésser lliure.
Solament arriscant es consagra la llibertat.

inici

 


autocreixement ( + creixement )

Què és un joc apassionant?
Carme Agustí
Procedencia: Colaborador/a. Escoltant la vida

Saber veure la realitat, les situacions que ens envolten des d’una perspectiva, des d’una distància, permet viure la vida no des de fora, sinó des de l’objectivitat que regala la llunyania, tant en espai com en temps.
Així, la convivència és una partida d’escacs on els participants juguen amb dos tipus de "peces": l’autonomia i la dependència. Val a dir que no és fàcil guanyar la partida utilitzant les "peces" de l’autonomia, ja que ser i comportar-se de forma autònoma, suposa un difícil aprenentatge en la jugada de la vida.
Ser autònom és tenir permís per a viure i deixar que els altres visquin, la qual cosa suposa que tots mantenim la pròpia identitat i ens complementem en aquells aspectes o qualitats que ens manquen.
Restar dependents del què els altres pensin, sentin o facin, fent dependre la nostra pau interior de les seves conductes o esdeveniments és una conducta molt freqüent que, en el fons, equival a deixar-nos atrapar per la falsa il·lusió de que serem estimats, valorats o acceptats si ens comportem d’acord amb el que s’espera de nosaltres.
Comportant-nos així, tenim totes les de perdre la jugada perquè ens quedem al descobert ensenyant les peces de que disposem i estem dient, si no amb paraules, amb les nostres actituds: "som febles; podeu utilitzar-nos; estem al vostre servei".
¿No us sona aquest comportament a vendre’s com un objecte poc valuós?
En el fet de tenir un tipus de "peces" o un altre –autonomia o dependència- ens hi va molt en la partida de la convivència satisfactòria, enriquidora per a tots.

inici

 


autocreixement ( + autoestima)

Siguis tu mateix
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

Hi havia una vegada, en un lloc i en un temps que podria ser qualsevol, un bell jardí, amb pomers, tarongers, pereres i bellíssims rosers, tots ells feliços i satisfets. Tot era alegria en el jardí, excepte un arbre, que estava profundament trist. El pobre tenia un problema: no sabia qui era. El pomer li deia: - El que et falta és concentració, si realment ho intentes, podràs tenir saboroses pomes, és molt fàcil-. El roser li deia: - No l’escoltis. És més senzill tenir roses, i són més boniques-. El pobre arbre, desesperat, intentava tot el que li suggerien, però com que no aconseguia ser com els altres es sentia cada vegada més frustrat. Un dia va arribar fins el jardí el mussol, la més sàvia de les aus, i al veure la desesperació de l'arbre, va exclamar: - No et preocupis, el teu problema no és tan greu, és el mateix de moltíssims éssers sobre la terra. No dediquis la teva vida a ser com els altres vulguin que siguis. Siguis tu mateix, coneix-te, i per a aconseguir-ho, escolta la teva veu interior-. I dit això, el mussol va desaparèixer. La meva veu interior...? Ser jo mateix...? Conèixer-me...? Es preguntava l'arbre desesperat. Llavors, de sobte, va comprendre. I tancant els ulls i les oïdes, va obrir el cor, i per fi va poder escoltar la seva veu interior dient-li: "Tu mai donaràs pomes perquè no ets un pomer, ni floriràs cada primavera perquè no ets un roser. Ets un roure, i la teva destinació és créixer gran i majestuós, donar recer a les aus, ombra als viatgers, bellesa al paisatge. Tens una missió, compleix-la. I l'arbre es va sentir fort i segur de si mateix i es va disposar a ser tot allò a que estava destinat. Així, aviat va ser admirat i respectat per tots. I només llavors el jardí va ser completament feliç.

inici

 


autocreixement ( + contemplació )

Somnis llavor
Jorge Bucay
Procedència: Col·laborador/a. "Cuentos para pensar"

En el silenci de la meva reflexió
M'adono de tot el meu món intern
Com si fos una llavor,
D'alguna manera petita i insignificant
Però també pletòrica de possibilitats.

I veig a les seves entranyes
El germen d'un arbre magnífic,
L'arbre de la meva pròpia vida
En procés de desenvolupament.

En la seva petitesa, cada llavor conté
L'esperit de l'arbre que serà després.

Cada llavor sap com transformar-se en arbre,
Caient en terra fèrtil,
Absorbint els sucs que l'alimenten,
Expandint les branques i el fullatge,
Omplint-se de flors i fruits
Per poder donar el que han de donar.

Cada llavor sap
Com arribar a ser arbre.
I tantes són les llavors
Com els somnis secrets.

Dins nosaltres, innumerables somnis
Esperen el moment de germinar,
Tirar arrels i donar-se llum,
Morir com llavors…
Per convertir-se en arbres.

Arbres magnífics i orgullosos,
que a la vegada ens diguin, en la seva solidesa,
que sentim la nostra veu interior;
que escoltem
la saviesa dels nostres somnis llavor.

Ells, els somnis, indiquen el camí
Amb símbols i senyals de tota mena,
En cada llit, en cada moment,
Entre les coses i entre les persones,
En els dolors i en els plaers,
En els triomfs i en els fracassos.
Allò que s'ha somiat ens ensenya, dormits o desperts,
A veure'ns,
A escoltar-nos,
A adonar-nos.
Ens mostra el rumb en pressentiments fugissers
o en llampecs de lucidesa encegadora.

I així creixem,
Ens desenvolupem, evolucionem…

I, un dia, mentre transitem
Aquest etern present que anomenem vida,
Les llavors dels nostres somnis
Es transformen en arbres,
I desplegaran les seves branques
que, com les gegantines,
creuaran el cel, unint en un sol traç
el nostre passat i el nostre futur.

Res no cal témer…
Una saviesa interior les acompanya…
Perquè cada llavor sap
Com arribar a ser arbre.

 


autocreixement ( + autoestima )

Vint passos cap endavant
Autor/a Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a

1- conegui's vostè mateix
2- sigui autònom
3- no intenti ser bo en tot (rigui el primer dels seus defectes)
4- ningú triomfa sense ser estimat (saludi, somrigui)
5- estigui informat (però no sobreinformat)
6- actualitzi el que sap
7- equipi's (descarti allò preconcebut, sigui creatiu)
8- organitzi el seu temps i respecti el temps aliè
9- Tingui cura de la seva imatge (aprengui a vendre)
10- millori la mitjana
11- envoltis de les persones adequades
12- assumeixi riscos avaluats
13- vigili les addiccions (també al treball)
14- no malbarati el seu temps (inverteixi en el seu futur)
15- negociï el que li convé i no cedeixi més allà d'això
16- digui que si cura de si mateix, digui que no tinguem cura de l'altre ?
17- aprengui dels seus fracassos (o tornarà a fracassar)
18- si ho creu necessari demani ajuda
19- torni a començar tantes vegades com sigui necessari
20- no dubti en el resultat final.

inici

 


autocreixement ( + aprenentatge )

L'àguila, el corb i el pastor
Faula d'Esopo
Procedència: Col·laborador/a

Llançant-se des d'un cim, unàliga va caçar un xaiet.
Ho va veure un corb i tractant d'imitar a l'àguila, es va llançar sobre un moltó, però amb tan mal coneixement en l'art que les seves urpes es van embullar en la llana, i batent al màxim les seves ales no va aconseguir deixar-la anar.
Veient el pastor el que succeïa, va agafar al corb, i tallant les puntes de les seves ales, el va portar als seus nens.
Li van preguntar els seus fills quina classe d'ocell era aquell, i els va dir:
- Per a mi, només és un corb; però ell, es creu unaàliga.

Cal posar l’esforç i dedicació en allò que realment som

inici

 


autocreixement ( + autoestima )

Les llebres i els lleons
Faula d'Esopo
Procedència: Col·laborador/a


Les llebres arengaven en l'assemblea i argüien que tots haurien de ser iguals. Els lleons, llavors, van replicar:
- Les seves paraules, senyores llebres, són bones, però manquen d'urpes i ullals com els que tenim nosaltres.

Hem d'acceptar que tots tenim diferents qualitats per a diferents circumstàncies.

 


autocreixement ( + fer camí )

El full blanc
Kahlil Gibrán
Procedència: Co·l·laborador/a


Va dir un dia un full blanc de paper: “M'he format blanc, nítid, immaculat i pur, i així serè fins a l'eternitat. Prefereixo cremar-me i tornar-me cendra blanca abans de permetre que em malmeti la negror i em malmeti la brutícia”.
Un tinter va sentir aquelles raons i va sentir llàstima del full blanc, però no es va atrevir a tocar aquell full blanc de paper.
El van sentir també les plomes, els bolígrafs, els llapis, els pinzells... i tampoc el van tocar. I així va romandre el full de paper blanc, nítid, com la neu... però buit.

inici



autocreixement ( + esforç )

No hi ha excuses
Jacques Loew
Procedència: Col·laborador/a

Un deixeble va anar a la recerca del rabí Nahman, de Braslaw:

- No continuaré els meus estudis dels textos sagrats. - va dir - visc en una petita casa amb els meus pares i germans i mai trobo les condicions ideals per concentrar-me en el que és important.

Nahman va assenyalar el sol i va demanar al seu deixeble que posés la mà enfront de la seva cara, de manera que quedés ocult. I així ho va fer.

- La teva mà és petita i, no obstant això, has aconseguit cobrir totalment la força, la llum i la majestat de l'immens sol. De la mateixa manera, els petits problemes aconsegueixen donar-te la disculpa necessària per no continuar endavant en la teva recerca espiritual. Així com la mà té el poder d'amagar el sol, la mediocritat té el poder d'amagar la llum interior. No culpis als altres per la teva pròpia incompetència. No hi ha excuses suficients per no créixer.

inici

 


autocreixement ( + responsabilitat )

Ser jove
Douglas Mc.Arthur
Procedència: Col·laborador/a

La joventut
no és una edat
és un clima del cor.
És voluntat, és imaginació, és passió.

Els anys marciran la pell
renunciar l’ideal marcirà l'ànima.

Jove és aquell
que se sorprèn i es meravella,
que pregunta com el nen insaciable
i després…?
Desafia els esdeveniments
i troba alegria en el joc
de la vida.

Seràs tan jove com la teva fe
tan vell com el teu dubte
tan jove com la teva confiança en tu
tan jove com la teva esperança
tan vell com el teu abatiment.....

Romandràs jove
mentre romanguis receptiu.
Receptiu a quant és bell, bo i gran.
Receptiu als missatges de la naturalesa
de l'home i de l'infinit.

inici

 


autocreixement ( + treball )

L’àliga
Autor/a: Desconegut/a
Procedència: Col·laborador/a

L'àguila és una de les aus de major longevitat. Arriba a viure 70 anys. Però per a arribar a aquesta edat, en la seva quarta dècada ha de prendre una seriosa i difícil decisió. Als 40 anys, ja les seves ungles son tan llargues i flexibles que no pot subjectar a les preses de les quals s'alimenta. El bec allargat i en punta, es corba massa i ja no li serveix. Apuntant contra el pit estan les ales, envellides i pesades en funció de la gran grandària de les seves plomes, i en aquells dies, volar es torna molt difícil. Llavors, té només dues alternatives: deixar-se estar i morir... o enfrontar-se a un dolorós procés de renovació que li durarà aproximadament 150 dies.
Aquest procés consisteix a volar d'alt d'una muntanya i recollir-se en un niu, pròxim a una lloc recollit on no necessita volar i se sent més protegida. Llavors, una vegada ha trobat el lloc adequat, l'àguila comença a copejar la roca amb el bec... fins arrencar-lo.
Després espera que li neixi un nou bec amb el qual podrà arrencar les seves velles ungles inservibles.
Quan les noves ungles comencen a créixer, ella desprèn una a una les seves velles i grans plomes.
I després de tots aquests llargs i dolorosos cinc mesos de ferides, cicatritzacions i creixement, aconsegueix realitzar el seu famós vol de renovació, renaixement i festeig per a viure altres 30 anys més. En la nostra vida també ens toca sofrir processos de reconversió per a no sucumbir. Tenim potser que protegir-nos per algun temps, meditar, sotmetre'ns a certs sacrificis per a portar a terme alguns canvis.

inici

 


autocreixement ( + vida )

Aprendre a envellir
Autor/a: Desconegut/da
Procedència: Col·laborador/a


La senyora Maria de 99 anys ens ha fet arribar aquest escrit perquè el fem conèixer a tots els parroquians.

Vetllaràs per la teva aparença cada dia, empolainant-te bé, com si anessis a una festa. Hi ha millor festa que la vida?
No et tanquis dins de casa ni dins la teva habitació. Res de jugar a enclaustrar-te, a ser presonera voluntària. Sortiràs al carrer o al camp a passejar. L'aigua estancada es podreix i la màquina que no es fa servir, es rovella.

Estimaràs l'exercici físic igual que tu mateix. Destina un temps a la gimnàstica, com també a una caminada raonable, dins o fora de casa. Contra la mandra... diligència. No faràs ganyotes o acudits de vella desanimada. El cap baix, l'espatlla doblegada, arrossegar els peus, NO! Que les persones et lloïn quan passis prop seu.

No parlaràs de la teva vellesa, ni tampoc et queixaràs dels teus mals. Acabaràs per trobar-te més vella i més malalta del que realment ets i et deixaran sola. Ningú no vol sentir a tothora històries d'hospital. Conrea l'optimisme per sobre de tot. A mal temps, bona cara. Sigues positiva en els teus judicis. Bon humor, cara alegre i gest amable. Tens l'edat que aparentes.

Intentaràs ser útil amb tu mateix i amb els altres. No ets un paràsit ni una branca trencada de l'arbre de la vida. Ajuda't fins que puguis i ajuda els altres amb un somriure, un servei o un consell. Treballaràs amb les mans i amb el cervell. El treball es teràpia infal·lible. Qualsevol ocupació, manual, intel·lectual, artística... és un remei per a tots els mals. El treball és la millor benedicció de Déu. Buscat una feina, la que vagi millor amb les teves aptituds i desitjos; una feina voluntària que t'hauràs de prendre com una obligació almenys dos cops a la setmana, i a ésser possible al matí. Aquesta obligació, per petita que sigui, et farà aixecar, caminar, ajudar, servir als altres... viure!

Procura tenir una il:lusió de fer, d'aconseguir... quelcom que et faci pensar, planificar i esperar l'endemà. Cultiva l'afecte de l'amic o company. És la millor manera d'activar i fer funcionar les neurones: il·lusions, ocupació i afecte són les millors medecines per la malaltia dels anys.

inici


 

autocreixement ( + recerca)

Canviar la perspectiva
Anthony de Mello
Procedència: Col·laborador/a. “Un minut per a l'absurd”

- Segons quina sigui la teva percepció, així serà la teva acció. El que cal canviar no és l'acció, sinó la perspectiva.
- I què dec fer per a canviar-la?
- Senzillament, comprendre que la teva perspectiva actual és defectuosa.



inici

 

autocreixement ( + creixement)

Ensopegada
Antohny de Mello
Procedència: col·laborador/a


No hi ha ensopegada que no tingui la seva part aprofitable!


Des de l'alt d'un cocoter, un mono va llançar un coco sobre la cap d'un savi.

L'home el va recollir, va beure el seu dolç suc, va menjar la polpa i es va fer una tassa amb la clofolla.


Jo no jutjo la intenció del mono.
Soc d'una altra raça.
Però admiro l'actitud del savi.

 

inici

 

autocreixement ( + creixement)

Instrucció
Humberto Maturana
Procedència: Col·laborador/a

No m'instrueixis, viu amb mi;
el teu fracàs és que jo sigui idèntic a tu.

No t'adones que has volgut combatre la ignorància amb la instrucció,
i que la instrucció és l'afirmació de la ignorància perquè destrueix la creativitat?.

Per què m'imposes el que saps, si vull jo aprendre allò desconegut i la seva font en el meu propi descobriment?

El món de la teva veritat és la meva tragèdia;
la teva saviesa, la meva negació;
la teva conquista, la meva absència;
el teu fer, la meva destrucció.

 


inici

autocreixement ( + creixement)

 

Caminar
Bertolt Brecht
Procedència: Col·laborador/a


Durant set anys no vaig poder donar un pas.
Quan vaig anar al gran metge em va preguntar:

- ¿Per què portes crosses?
I jo li vaig dir: - Perquè estic invàlid.

- No és estrany, em va dir,
Prova a caminar.
Són aquests trastos els que t'impedeixen caminar.
Va, atreveix-te, comença a quatre potes!

Somrient i rient,
em va treure les meves boniques crosses,
les va trencar en les meves esquenes i, sense deixar de riure,
les va llançar al foc.

Ara estic curat. Camino.
Em va curar una riallada.

Tan sols, a vegades, quan veig pals,
camino pitjor per unes hores.

inici

 

autocreixement ( + creixement)

 

Carn viva
J.C. Pisano
Procedència: Col·laborador/a

Quan una serp en temps de d'escamació perd la seva pell perquè se li constitueixi una nova, passa per un període en carn viva. Sense cap mena de dubte que es tracta d'alguna cosa dolorosa. Les espines i pedres del camí, sense la protecció de la pell, resulten molt més agressives i fereixen a aquest cos sense defensa.
L'animal creix i una nova pell comença a formar-se per a cobrir-lo. Hi ha hagut crisis però el resultat final és positiu.
Per descomptat que cal ser curosos en el temps de la carn viva. No vagi a ocórrer que les ferides que es produeixin siguin tan profundes que no puguin cicatritzar. Cal intentar passar aquest temps tan bé com es pugui...i sens dubte són oportunitats de renovar...

 

inici

 

autocreixement ( + confiança )

Autodependent
Jorge Bucay
Procedència: Extret del llibre: "El camí de l'autodependència"

Me'n recordo sempre d'aquesta escena:
El meu cosí, molt més petit que jo, tenia tres anys. Jo en tenia uns dotze...
Ens trobàvem al menjador de la casa de la meva àvia. El meu cosí va venir corrent i va topar amb la taula. Va caure assegut de cul, plorant.
S'havia donat un cop fort i poc després un bony de la mida d'un pinyol de préssec li va sortir al front.
La meva tia, que era a l'habitació, va córrer a abraçar-lo i mentre em demanava que portés gel li deia: Pobret, dolenta la taula que t'ha pegat, pam pam a la taula..., mentre pegava el moble invitant al meu pobre cosí que la imités... I jo pensava: ¿...? Quin és
l' ensenyament? La responsabilitat no és teva que tens tres anys i no mires per on camines; la culpa és de la taula. La taula és dolenta.
Jo intentava entendre més o menys sorprès el missatge ocult de la intencionalitat dolenta dels objectes. I la meva tia insistia perquè el meu cosí pegués a la taula...
Em sembla graciós com a símbol, però com aprenentatge em sembla sinistre: tu mai ets responsable del que has fet, la culpa sempre la té l'altre, tu no, és l'altre el que ha de deixar d'estar en el teu camí perquè tu no prenguis mal...
Vaig haver de recórrer una llarga tirada per apartar-me d'aquest tipus de missatges.
És la meva responsabilitat apartar-me del que em danya. És la meva responsabilitat defensar-me dels qui em fan mal. És la meva responsabilitat fer-me càrrec del que em passa i saber la meva quota de participació en els fets.
He d'adonar-me de la influència que té cada cosa que faig. Perquè les coses que em passen em passin, jo he de fer el que faig. I no dic que puc manejar tot el que em passa sinó que sóc responsable del que em passa perquè en alguna cosa, encara que sigui petita, he col·laborat perquè succeeixi. Jo no puc controlar l'actitud de tots al meu entorn però puc controlar la meva. Puc actuar lliurement amb el que faig. Hauré de decidir què faig. Amb les meves limitacions, amb les meves misèries, amb les meves ignoràncies, amb tot el que sé i he après, amb tot això, hauré de decidir quina és la millor manera d'actuar. I hauré d'actuar d'aquesta millor manera. Hauré de conèixer-me més per saber quins són els meus recursos. Hauré d'estimar-me tant com per privilegiar-me i saber que aquesta és la meva decisió. I tindré, llavors, alguna cosa que ve amb l'autonomia i que és l'altra cara de la llibertat: el coratge. Tindré el coratge d'actuar com la meva consciència em dicta i de pagar-ne el preu. Hauré de ser lliure encara que a tu no t'agradi. I si no em vols així com sóc; i si te'n penses anar del meu costat, per ser com sóc; i si en la nit més llarga i més freda de l'hivern em deixes sol i te'n vas ... tanca la porta, perquè entra vent. Tanca la porta. Si aquesta és la teva decisió, tanca la porta. No et demanaré que et quedis un minut més que tu no vulguis. Et dic: tanca la porta perquè jo em quedo i fa fred. I aquesta serà la meva decisió. Això em transforma en una espècie de ser immanejable. Perquè els autodependents són immanejables. Perquè a un autodependent només el maneges si ell vol. Això significa un pas molt endavant en la teva història i en el teu desenvolupament, una manera diferent de viure el món i probablement signifiqui començar a conèixer una mica més a qui està al teu costat.
Si ets autodependent, de veritat, és probable que algunes persones de les que estan al teu costat se'n vagin... Potser alguns no vulguin quedar-se. Bé, caldrà pagar aquest preu també. Caldrà pagar el preu de suportar les partences d'alguns i preparar-se per celebrar l'arribada d'altres. (Potser...)

 

inici

 

 


 

inici


 

inici